Així ho van manifestar ahir al vespre ERC, PSC, ICV i CiU en un acte que van organitzar a la sala noble del Calisay que es va omplir d’assistents. Alhora, també van voler animar els arenyencs a participar de la consulta, una consulta que per ser vinculant hauria d’arribar al 20%.
L’Alcaldessa, Annabel Moreno, va centrar la seva intervenció en el camí recorregut fins a arribar a la compra de les Clarisses. Annabel Moreno va destacar que el trasllat de la biblioteca a les Clarisses no és un ‘caprici’, ja que durant molt temps s’ha parlat en aquest sentit. Moreno va afirmar que calia tornar a tenir un equipament capdavanter al Maresme, tal com ho havia estat anys enrere, i va dir que això es podia aconseguir en un lloc ‘privilegiat’ com és l’antic convent.
La regidora de Cultura, Isabel Roig, va parlar sobre el futur i com Arenys ha de tenir una biblioteca del segle XXI. Isabel Roig va ensenyar imatges d’altres equipaments en altres municipis, com Vic, Masquefa i altres més pròxims com Mataró per demostrar com avui en dia les biblioteques guanyen sobretot en espai, entorn i són plurifuncionals. Roig va afirmar que gaudir dels espais exteriors i l’accessibilitat són dels principals actius que es pot aconseguir a les Clarisses.
El regidor d’Hisenda, Ramon Vinyes, va referir-se a la part estrictament econòmica. Ramon Vinyes va explicar que en totes les opcions proposades en la consulta s’ha mirat l’estructura dels edificis i caldrà fer-hi obres. En el cas de les Clarisses, el govern creu que el cost tant de les feines que s’hagin de fer com del condicionament i trasllat podria pujar entre 3,5 i 4,1 milions d’euros. Vinyes va destacar que en cap cas s’apujaran els impostos i que els diners es traurien de la venda de parcel·les i edificis municipals, 500.000 euros que sortirien del pressupost ordinari, 1 milió que es podria treure del romanent, i també es poden demanar subvencions de la Diputació i la Generalitat.
I el regidor de Promoció Econòmica, Josep Manel Nogueras, va fer una comparativa del què suposaria el trasllat de la bilbioteca a les Clarisses respecte al Calisay i el Xifré. Segons va exposar, el Calisay seria l’opció amb més punts negatius, sobretot pel que fa a superfície, lluminositat, accessibilitat, tranquil·litat, connexions amb altres centres, validació de la Diputació i disponibilitat per fer les obres aviat. El Xifré tindria menys aspectes en contra, com l’accessibilitat, la validació de la Diputació i possibilitat per fer les obres immediatament.
En general, des del govern es va voler remarcar que portar la biblioteca al Calisay suposaria un canvi del planejament urbanístic, amb el temps que això comporta, i que al Xifré també és complicat fer obres pel nivell de protecció té com a patrimoni. A més, si guanya una opció que no sigui les Clarisses suposarà una despesa econòmica encara més gran perquè es voldrà fer alguna cosa amb l’antic convent sí o sí per no tenir un edifici abandonat, com ha passat per exemple amb l’antiga caserna de la Guàrdia Civil que aquest any s’enderrocarà.
